Menorca és l'illa més oriental de tot l'arxipèlag balear. Es caracteritza per gaudir de les bondats del clima mediterrani per la seva situació en la zona central del Mar Mediterrani.

Aquesta ubicació li permet, entre d’altres coses, ràpides connexions aèries amb les capitals europees. No hi ha grans distàncies, (de Ciutadella a Maó hi ha uns 45 Km) fet que permet recórrer tota la superfície insular admirant-ne els paisatges, la riquesa monumental i els atractius culturals.

Dades geogràfiques

- Superfície: 716 km2
- Litoral: 285,7 km
- Altura màxima: 357 m (el Toro- Es Mercadal)

bronze i del ferro. Així ho confirmen els diversos monuments que hi ha repartits per tota l'illa d’entre els quals cal destacar la taula, una gegantesca construcció en forma de T que encara avui continua motivant apassionats debats sobre el seu significat.

El 123 aC, el cònsol romà Quint Cecili Metel arribà a Menorca i prengué la precaució de blindar les seves naus amb cuiro per evitar el dany de les pedres llançades pels foners illencs. Menorca passà a conèixer-se com Balearis Minor o Minorica, mentre que Maghen (Maó) passa a ser Mago, i obté la nominació de Municipium Flavianum Magontanum. També foren municipis romans la petita ciutat de Sanisera (Sanitja), citada per Plini, al nord de l'illa, i l'antiga Jamma (Ciutadella). La petja dels romans es pot apreciar en calçades, mosaics, inscripcions, petites estàtues, monedes i sepultures excavades en les roques a l'aire lliure.

Son Bou, Fornàs de Torelló, Port de Fornells i Illa del Rei (Maó). El 902, Menorca, amb la resta de l'arxipèlag, es va incorporar sense resistència al califat de Còrdova, i va passar a anomenar-se Menurka, i l'actual Ciutadella, on residia l'almoixerif o governador, Madina Mayurka. Dels 350 anys de presència musulmana es conserven avui restes del castell roquer de Santa Àgueda i abundants noms de lloc (els començats per Bini i Al), així com el campanar de la catedral de Ciutadella, abans minaret de la mesquita. El 1232 l'almoixerif passà a ser tributari de Jaume I el Conqueridor, que el 1229 havia sotmès Mallorca.

Cinquanta anys més tard, el nou almoixerif va trair Pere III d'Aragó, en fer escala en el port de Maó amb una flota de 120 embarcacions per dirigir-se al nord d'Àfrica. Alfons III, primogènit de Pere III, va decidir venjar aquella traïció i organitzà una expedició per conquerir Menorca i ajuntar-la a

La situació estratègica de Menorca en el Mediterrani occidental i l'excel•lent refugi del port de Maó motivaren que l'illa fos desitjada durant el segle XVIII per les grans potències europees. Els successius canvis de dominació s'inicien el 1708, durant la Guerra de Successió, amb el desembarcament de tropes angloholandeses i amb l’excusa de guardar l'illa per al pretendent al tro espanyol, l'arxiduc Carles d'Àustria. L'ocupació es ratifica el 1713 en el tractat d'Utrecht i s'inicia la primera dominació britànica de Menorca. Els anglesos la varen governar durant 70 anys, en tres etapes: 1708-1756,
1763-1781 i 1798-1802; quasi tot el segle, llevat de les breus administracions francesa (1756-1763) i espanyola (1782-1798).

Finalment, el 1802 Menorca torna a Espanya pel tractat d'Amiens i passa a integrar-se en la història general de l'Estat. A partir de 1874, s'inicia la política d'alternança de partits, amb un protagonisme que es reparteixen republicans i conservadors. Al contrari que Mallorca, durant la Guerra Civil de 1936-39 Menorca es va mantenir republicana.

El 1979 es va constituir el Consell Insular de Menorca, la qual cosa suposà la recuperació de les antigues institucions de l'illa, integrada en la

Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

ARTESANIA I TRADICIONS

El cens de Menorca, el 1784, incloïa 21 argenters. L'orfebreria i l'argenteria menorquines van tenir una gran puixança en el segle XIX amb els tallers de fabricació de moneders d'argent, tradició que ha donat pas a una indústria bijutera que té, a més a més, una faceta artesanal, amb la creació de peces en edicions reduïdes i en tot tipus de materials i combinacions. Es poden trobar als mercats del port de Ciutadella i de Calasfons (es Castell).

Els tallers terrissaires s'anomenen popularment a Menorca gerreries, en referència a l'elaboració de gerres. La ceràmica tradicional inclou gerres diverses (de barca, de cul estret, castanyes), botelles, pipes de fang amb broquet de canya, cadufs per a pous i sínies, ribelles, regadores, menjadores, tests... Hi ha una infinitat d'objectes que s'obtenen a partir de l'argila cuita al forn, com fan actualment la Gerreria d'Arturo Gener a Ciutadella i la dels Germans Lora Buzón al moll de ponent de Maó.

La manufactura del calçat dels tallers familiars artesans del segle XIX constitueix l'origen de l'actual indústria del calçat menorquí, que exporta amb gran èxit part de la seva producció a nombrosos països. Es poden adquirir directament a fàbriques d'Alaior, Ciutadella i Ferreries, on s'ofereixen els darrers models creats pels dissenyadors menorquins, fruit

El que ens podem comprar quan venim a Menorca poden ser ceràmiques, avarques, bijuteria i argenteria, complements de pell i cuiro, cistelleria, paper estampat i impressió tèxtil, roba amb disseny propi. A més es fan mercats a l'aire lliure (divendres i dissabte) al Born de Ciutadella i a l'Esplanada de Maó (dimecres i dissabte). Durant l'estiu, es munten mercats nocturns a la baixada de Capllonch del port de Ciutadella i a la de Calasfons des Castell.

El mercat matinal del dissabte de Ferreries ofereix productes agrícoles com mel de romaní, formatges, confitures i compotes, fruites i hortalisses collides poques hores abans, al igual que el mercat agrari de Ciutadella que també es celebra el dissabte al matí.

GASTRONOMIA

La gastronomia menorquina neix de la fusió de diferents pobles i cultures que han anat creant al llarg dels segles una cuina rica, plena de sorpreses i contrastos, com el paisatge menorquí. Menorca va aportar a la cuina internacional la coneguda salsa maionesa, i ha sabut adaptar sàviament molts elements d'altres països a una forma culinària pròpia de la terra.

Aquesta diversitat s'expressa en múltiples plats de peix, marisc i carn; elaboracions tan diverses com el cuscussó, unes postres nadalenques d'origen àrab (fetes de pa sec, ametlla i seïm); els púding de procedència britànica; la intel•ligent combinació del dolç i del salat que assaborim a la sobrassada i el formatge tendre amb mel de romaní, o l'oliaigua amb figues i hortalisses fresques de la terra, emblema de la gastronomia popular. La cuina menorquina ha sabut aprofitar els recursos de l'illa per extreure tot el sabor i les possibilitats culinàries de llegums, verdures i fruites, així ho demostren les humils però saboroses coques d'albercoc, arengada, tomàquet o cireres, de pebres torrats, de sofrit, sobrassada amb sucre, de pruna, ...

També ha sabut crear plats emblemàtics com la caldereta de llagosta, que per ella mateixa justifica una visita als restaurants de l'illa; el formatge menorquí, protegit amb denominació d'origen; o el gin, ginebra aromàtica.

De tradició artesana és també el formatge que es realitza a tota Menorca, amb denominació d'origen, que es troba entre els millors valorats d'Europa. Aquest producte, que els mercaders italians del segle XV van donar a conèixer a la resta del continent, s'elabora encara avui en dia al més pur estil tradicional. Segons el grau de maduració, el formatge podrà ser tendre, semiendurit, endurit o anyenc.

Peixos i mariscs es degusten a Menorca de moltes maneres: a la brasa, al forn amb patates i tomàquet, saltats amb alls, a la planxa, fregits...

Són deliciosos els bunyols, les sopes i calderes, els arrossos brouosos, les paelles de marisc, els pastissos de peix, i plats com els calamars farcits i el perol de sípia al forn, en què se sublimen l'art i la tècnica culinària menorquines.

Entre els mol•luscs destaquen les famoses escopinyes, dàtils, musclos, cloïsses, peus de cabrit, i els corns, cornets i caragols, ideals per a aperitius i entrants. Dels crustacis, el més apreciat és la llagosta, base de la famosa caldereta.

Un altre dels productes autòctons més característics és el gin, ginebra elaborada a partir de l'alcohol del vi de raïm en comptes del de cereal i aromatitzat amb baies de ginebró. A Menorca, tradicionalment, el gin es pren amb llimonada, mescla popularment coneguda com a gin amb llimonada o pomada, molt consumida durant les festes de Sant Joan de Ciutadella (23 i 24 de juny).

A més del gin, els licors de fruites menorquines constitueixen excel•lents digestius, a causa de la qualitat de les matèries primeres que s'utilitzen per a la seva elaboració.

Des del 1985 el formatge menorquí compta amb la denominació d'origen "Formatge Maó" controlada per un Consell Regulador. Segons el grau de maduració pot ser tendre, semiendurit, endurit o anyenc. Fon admirablement i permet gratinar infinitat de plats o aromatitzar masses de farina, dolces i salades

La pastisseria i la rebosteria fan de Menorca un paradís dels dolços. La tradició seguia el calendari ritual de festes: greixeres en Carnaval; formatjades per Pasqua: xocolata amb ensaïmades en les festes patronals; bunyols amb arrop per Tots Sants; tortades, torrons i cuscussó en Nadal al igual que els amargos, pastissets i mantecados entre d’altres. Ara poden trobar-se gairebé tot l'any. Pastisseria deliciosa, suntuosa, rotunda: merenga, cremes, mil-fulls, tartes d'ametlla, congrets, tartaletes de fruites, gemes, trufes, dolços de coco, xocolata, cafè, nata.... La mel de Menorca té un gran renom, i els seus gelats, d'influència italiana, combinen perfectament amb la rebosteria insular.

DESCRIPCIÓ DE CIUTADELLA:

CIUTADELLA DE MENORCA

Situat a l'extrem més occidental de l'illa, el municipi de Ciutadella és el més extens de Menorca. El seu terme delimita a l'est amb el municipi de Ferreries i a l'oest, al nord i al sud, amb la mar.

A la costa de Migjorn es troben algunes de les platges verges més belles de l'illa i, a la de Tramuntana, el tram del cap Gros a la cala del Pilar forma part de la reserva marina del nord de Menorca. A més de l'alt valor ecològic dels seus fons marins, Ciutadella té un important patrimoni vegetal i de fauna. Gairebé un terç de la superfície ha estat declarat àrea natural d'especial interès.

Vagar per la Ciutadella medieval, gaudir de les mostres d'arquitectura religiosa i civil, entre les quals destaquen la Catedral gòtica i els nombrosos palaus senyorials, o visitar el port, centre de la vida nocturna, són algunes de les moltes possibilitats que ens brinda la ciutat juntament amb una gran oferta cultural, d’oci i esports.

Entre els palaus, les voltes i es pla, els dies 23 i 24 de juny ciutadella s’endinsa en les seves tradicions i celebra, com cada any, les festes de Sant Joan.

Son dos dies molt intensos en els que els caixers, rigorosament vestits d’etiqueta i a sobre dels cavalls, els fan botar al ritme d’es Jaleo (musica popular).

Des de aquí convidem als nostres visitant a gaudir juntament amb el poble de les nostres tradicions.